Resultats de la cerca

Filla i neta de catalans, ja d’infant participà en programes radiofònics amb la seva germana i en 1938-40 cursà estudis acadèmics de cant Posteriorment s’integrà al grup Siboney Debutà com a solista el 1945, i el 1946 la seva versió en castellà del clàssic nord-americà de H Arlen i T Koehler Stormy Weather la projectà a la fama, que es consolidà el 1948 en una girà per Mèxic, on actuà i enregistrà El 1948 feu una extensa gira per Europa, on cantà amb Edith Piaf Contrària a la Revolució Cubana i al castrisme, el 1961 s’exilià voluntàriament primer a Veneçuela i, ja definitivament, a Mèxic, bé…

Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres És responsable del Festival…

Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’una privilegiada relació…

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració popular, fou…

Rebé les primeres lliçons de música de H Schwemmer, sota la direcció del qual cantà com a tiple al cor de l’església de Sant Sebald, a Nuremberg Entre el 1661 i el 1668 fou alumne de clavicèmbal de GC Wecker, mestre també de J Pachelbel Els primers anys de la seva carrera estigueren estretament relacionats amb la trajectòria del seu germà, gràcies al qual pogué aconseguir els millors càrrecs Durant un breu temps treballà com a músic de cambra a Zeitz, i el 1678 fou nomenat mestre de capella del comte Heinrich I a Greiz A partir del 1680 exercí el mateix càrrec a la cort del duc Christian, a…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És considerat el…

Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…

Estudià a l’Escuela Superior de Canto de Madrid i a la Universitat de Michigan Ben aviat destacà com un dels barítons més prometedors de la seva generació S’ha especialitzat en el repertori còmic dels segles XVIII i XIX, tot i que també ha treballat el repertori contemporani, com El gato montés , de M Penella, que cantà al Japó S’ha destacat especialment a la Staatsoper de Viena en títols com La bohème o Don Giovanni , sota la direcció de Claudio Abbado, i a l’Òpera de Zuric amb Les noces de Fígaro , sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt El 1989 debutà a la Scala de Milà amb Adriana…

Fou el cantant melòdic que més s’acostà al jazz Rebé la influència de les big-band , el pianista de jazz Art Tatum —de qui tragué el fraseig— i també de Mildred Bailey, Billie Holiday i Frank Sinatra Popularitzà temes com Because of You , Rags to Riches ,  Cold, Cold Heart ,  Blue Velvet i I Left My Heart In San Francisco A més de balades pop, cantà amb mestres del jazz com Count Basie, Ralph Burns i Stan Getz Entrà en declivi els anys setanta, però a partir del disc The Art of Excellence 1986 recuperà novament l’èxit Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb una vintena de premis…