Resultats de la cerca
Es mostren 2511 resultats
Indro Montanelli
Literatura italiana
Periodista italià.
Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero , a partir del 1939 cobrí per al Corriere della Sera la guerra finosoviètica 1939-40 i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial Després de la caiguda…
Otto Bauer
Economia
Història
Política
Polític, economista i dirigent socialdemòcrata austríac.
Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…
Muhammad Hussein Fadl-Allah
Política
Clergue xiïta libanès d’origen iraquià.
El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989, defensà la república islàmica de…
John Forbes Kerry

John Forbes Kerry
© UN / Amanda Voisard
Política
Polític nord-americà.
Després de graduar-se en ciències polítiques a la Universitat de Yale 1966, ingressà voluntari a l'exèrcit i participà com a oficial de la marina a la guerra del Vietnam Fou condecorat diverses vegades per accions en combat Quan es reincorporà a la vida civil, fou un dels fundadors de l'organització dels veterans del Vietnam i fou portaveu del moviment Veterans del Vietnam contra la guerra Adherit al Partit Demòcrata, després d'un intent fallit de concórrer a les eleccions del Congrés 1972, estudià dret i el 1976 es graduà a la Boston Law School Fou vicegovernador de Massachusetts sota…
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…
Josep Maria Marquès i Sabater
Educació
Política
Doctor en filosofia i lletres, pedagog i historiador.
Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per…
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…
lent

Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que de la…
Zimbàbue 2017
Estat
Robert Mugabe, en el poder des de la independència del país el 1980, va haver de renunciar a la presidència, al final de novembre, per les pressions dels militars i del seu propi partit, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue Front Patriòtic ZANU-PF, contraris a la destitució del vicepresident Emmerson Mnangagwa Al principi de novembre, Mugabe, de 93 anys, va decidir desfer-se de Mnangagwa, que rivalitzava amb la seva dona, Grace Mugabe, per ser designat candidat del ZANU-PF a les eleccions previstes per a l’any 2018, mesura que va causar malestar entre els militars, sobretot dels generals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
