Resultats de la cerca

Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España

Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que…

Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII,…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva…

Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…

Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí

Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on collaborà amb el seu germà Francesc Hom li atribueix, en collaboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini Alcoi, Santa Maria Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins destruïda el 1936 i el Senyor lligat a la columna , per a l’església dels Desemparats, també destruïda

Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669