Resultats de la cerca

Fou introduïda a Europa al principi del s XIX

Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker

El seu nom prové del pòrtic de l’església preromànica situat en el conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i nasqué tot prenent el relleu als actes culturals que se celebraven a la veïna s’Agaró En les seves primeres dues dècades, el festival, el més antic que se celebra a Catalunya, centrà la seva activitat en la música clàssica, les formacions de cobla i els esbarts dansaires El 1982, després d’algunes interrupcions, un grup de joves melòmans, integrants de les Joventuts Musicals de Catalunya, es feren càrrec de l’organització, i el desenvoluparen dins del marc de la…

Derivada del rock i del soul , sol anar acompanyada de dansa Sorgí al final dels anys setanta als ambients marginals de la ciutat de Nova York, especialment els de la comunitat negra, des d’on s’ha difós Encara que se sol associar amb un estil de música, el rap és una tècnica vocal que consisteix a parlar en comptes de cantar Malgrat que a la dècada del 1940 ja hi ha exemples de fragments de cançons que la utilitzen, és a partir del principi dels vuitanta que adquireix categoria pròpia quan es converteix en la tècnica emprada pels músics que formen part del hip-hop El primer…

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al…

A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint a la…

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de Loiola Kapsberger…

Formada en patinatge artístic al Club Unió Esportiva La Garriga, debutà en competicions internacionals en l’Europeu júnior 1982 Quedà cinquena en el Campionat del Món 1986 i s’acomiadà de la competició d’alt nivell el 1988, després d’aconseguir el tercer lloc a la Copa d’Itàlia 1987 i de participar en la Gira Internacional d’Estiu Italiana 1988 Fou monitora de patinatge artístic a la UE La Garriga 1983-90 i entrenadora i directora tècnica del Club Patinatge Artístic Tona 1992-2012, del qual també formà part de la junta directiva Preparà els campions estatals Manel Pérez i Mònica Gimeno…

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament…