Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…

És situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibèrica i la Meseta, a les vores de l’alt Duero Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial és l’elaboració de productes alimentaris mantega Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romans Repoblada per Alfons el Bataller 1120 amb aragonesos i navarresos, passà a la seva mort sota el domini d’Alfons VII de Castella-Lleó La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial manufactures llaneres i obtingué un fur d’Alfons X 1256 Al s XV, l’expulsió dels jueus,…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social Hi viuen unes 33 400 persones 1985 El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada dels setanta…

Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment…

Terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger Hi ha ramaderia estabulada L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits a la fi del s XVIII hi installà Josep Lapeira al raval de Gafaüt on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s XIX fou adaptada a la fabricació de sacs…

Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície del terme Els…

Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou la vida pescadora del Cabanyal fou tema freqüent de la pintura de Joaquim Sorolla al s XX conservà durant molt temps la major part de la població pescadora de València, que arribava a prop d’un miler de persones L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del s XIX al lloc d’una antiga ermita A partir de la fi del s XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del s…

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…

Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és porticada, i l’antic palau dels…