Resultats de la cerca

Hem vist com els briòfits prefereixen els ambients on la humitat es manté sense massa discontinuïtats durant el període favorable per al creixement Les exigències de cada espècie són, però, molt variables, no solament pel que fa a les necessitats d’humitat, sinó en relació amb la reacció pH del medi, illuminació, temperatura, durada del període favorable, etc Hi ha força espècies de briòfits, sovint comunes, que són eurioiques, és a dir, adaptades a un ample ventall de condicions ecològiques D’altres són, però, més estenoiques, i apareixen lligades a condicions ecològiques més estrictes Per…

Característiques del grup Els anoplurs —polls en sentit estricte, o polls picadors— constitueixen un reduït ordre de pterigots amb apterisme secundari com a adaptació a l’ectoparasitisme permanent, amb no més enllà de 500 espècies conegudes i exclusivament paràsites de mamífers Aspecte general extern d’un anoplur en visió dorsal i detalls del cap de l’anomenat poll del cap Pediculus humanus en visió ventral B , d’una placa paratergal, on se situa l’estigma respiratori A’ , i del final de l’abdomen, en visió ventral, d’una femella A’’ i d’un mascle A’ ’’, on es veu la genitàlia per…

Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…

La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…

Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga parròquia rural ECSA - J Todó Església parroquial, centre d’un nucli rural que s’es-tén per la part més al SW del gran terme de Tordera, a una petita altitud sobre la riera de Pineda, localitat aquesta amb la qual manté més afinitats i vinculacions, fins al punt que fou coneguda també com Sant Pere de Pineda Mapa L38-15394 Situació 31TDG733109 L’església es troba en un turonet a 250 m d’altitud sobre la vall de la riera de Pineda o de Riu, per on passa el carni que surt del quilòmetre 677, a l’entrada de Pineda, de la N-II Aquesta carretera o pista,…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…