Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
Els ambients agrícoles
Comunitats segetals, pròpies dels sembrats i riques en rosella Papaver rhoeas , niella Agrostemma githago , de fulles estretes i flor violada, i rafanistre Raphanus raphanistrum , de flors blanques, en un bladar de Palau de Plegamans Vallès Oriental Margarida Masclans En altres punts d’aquesta obra ja hem tingut ocasió de comentar com la vegetació actual és en bona part resultat de l’alteració de la que primitivament cobria la Terra, i com aquesta desnaturalització ha estat causada, sobretot, per l’acció de l’home Però, si això és cert per a totes les comunitats secundàries, enlloc és…
Els prats i els pradells secs subhumits mediterranis i submediterranis
Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…
Els quiròpters: ratpenats
El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’estructures alars que siguin fàcilment regenerables en cas de produir-se…
Els lepidòpters: papallones i falenes
Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…
Nepal

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
Angola

Estat
Estat d’Àfrica que limita amb el Congo al N, amb la República Democràtica del Congo al N i el NE, amb Zàmbia a l'E, amb Namíbia al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, i a més comprèn l’enclavament de Cabinda; la capital és Luanda.
La geografia física Angola forma part de l’altiplà subcontinental de roques cristallines cobertes en part per sediments paleozoics Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord 100 km que al sud 35 km, limitada a l’est per l’altiplà El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà A l’interior, el vessant atlàntic de l’altiplà Moro Moco n'és el cim més alt 2620 m és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d’una sèrie de terrasses Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i…
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…
Sant Martí de Vallmala (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala, o de Fontanet, topònims que avui no es conserven, són al cantó sud-occidental del puig dels Esquers, en un paratge avui deshabitat Mapa 280M781 Situació 31TEG072928 Per anar-hi, actualment no hi ha cap camí mínimament apte per a vehicles Cal situar-se a Vilamaniscle i seguir el camí que porta vers el Mas Guantor i després el que s’enfila cap al Mas Patiràsi Sant Miquel de Colera A mitja pujada, molt llarga, a mà esquerra, hi ha un camí que porta fins a les…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…
Sant Pere Cercada (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina