Resultats de la cerca
Es mostren 11302 resultats
José María Ovies Morán
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald…
gas hivernacle
Ecologia
Cadascun dels gasos responsables de l’efecte hivernacle.
Per a conèixer la circulació dels gasos responsables de l’efecte hivernacle quan s’alliberen a l’atmosfera cal saber quines en són les concentracions atmosfèriques Aquestes concentracions no han deixat d’augmentar els últims anys i, en conseqüència, també s’ha incrementat el nombre d’estudis dels seus efectes sobre els ecosistemes Un d’aquests estudis relaciona l’augment d’un dels gasos hivernacle més importants, el diòxid de carboni, amb l’alentiment dels processos cíclics d’herbivorisme i descomposició de la matèria, coneguts també pel fet que són constantment…
Josep Pratdesaba i Portabella
Astronomia
Astrònom.
De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell…
Virginia Johnson
Sociologia
Sexòloga nord-americana.
De nom de soltera Virginia Eshelman, adoptà el cognom del seu primer marit Cursà estudis de música i de sociologia, que no acabà L’any 1957, mentre treballava com a ajudant de recerca al departament d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat George Washington de Sant Louis, conegué William Masters, amb el qual es casà i dugué a terme estudis sobre la sexualitat humana, recollits a Human Sexual Response 1966 i Human Sexual Inadequacy 1970, de gran repercussió El 1964 el matrimoni creà a Saint Louis la Reproductive Biology Research Foundation, que el 1978 canvià la…
Butlletí de Dialectologia Catalana
Revista catalana especialitzada en dialectologia, etimologia i toponímia.
Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer,…
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya,…
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the…
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de Sagarra i de…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia
Historiador.
Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979
Extensió d’Ensenyament Tècnic
Portada d’una publicació de l' Extensió d’Ensenyament Tècnic
© Fototeca.cat
Institució fundada per la Mancomunitat de Catalunya per a donar ensenyaments tècnics per correspondència, dirigida per Cèsar Molinas i Opisso fins el 1921, i després per Arnau Margarit.
Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina