Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris…
Dalmau Costa i Vilanova
Restaurador, mecenes, cap de protocol i activista polític.
Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní durant molt de…
Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…
Eduard Girbal i Jaume

Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…
,
Germania
Historiografia catalana
Revista quinzenal de València, que aparegué entre el 1925 i el 1926, promoguda des de la Joventut de “Lo Rat Penat” i dirigida per Lluís Cabrelles Sabater.
Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…
certamen
Literatura
Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.
Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa 1324-1484 i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós Des de la fi del segle XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més important fou el…
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
Les esglésies de la diòcesi de Tortosa
Art gòtic
Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Poeta, assagista i polític.
De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear 1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina