Resultats de la cerca
Es mostren 17389 resultats
Santa Maria de Bruguers (Gavà)
Art romànic
Situació Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església F Baltà La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues Mapa 36-17448 Situació 31TDF131744 Història La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell La capella actual de…
Eslovènia 2014
Estat
La política eslovena va estar condicionada per la desintegració de la coalició governant de centreesquerra, els problemes interns del partit Eslovènia Positiva PS i la convocatòria anticipada d’eleccions parlamentàries, i la celebració de les eleccions europees del mes de maig Al l’abril, el PS, el partit de la primera ministra, Alenka Bratusek, va celebrar un congrés nacional amb eleccions internes per a escollir-ne el nou líder Enmig de fortes discussions i divisions internes, va guanyar les eleccions l’alcalde de Liubliana, Zoran Janković, que tenia fronts judicials oberts per diverses…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
Josep Carreras i Alberich. Pintes i lliços per a la maquinària tèxtil
Els teixidors tenien sempre a l’abast unes pintes d’acer, que utilitzaven per a desteixir una part de la roba quan s’hi havia produït un defecte o per a dissimular-ho Publicitat de Carreras i Alberich a Indicador General de Barcelona , 1877 Els germans Josep i Benet Carreras i Alberich eren uns petits teixidors de Terrassa, que estudiaren tècniques de millora dels procediments tèxtils Les pintes que utilitzaven eren fetes de canya, fins que el 1833 arribaren les primeres pintes d’acer, procedents de la Gran Bretanya, que substituïren ràpidament les altres Josep Carreras inicià…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Santa Escolàstica
Ermita
Ermita i antic mas del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), al sector interior muntanyós del terme.
Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols
Paracolls
Antic terme del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al vessant sud-oriental de la serra de Comiols, prop del Puig de Rialb.
Havia pertangut al monestir de Sant Cristòfol de Salinoves
cala de Canyelles

Vista de la platja de Canyelles Grosses o l’Almadrava
© Fototeca.cat
Cala
Cala i nucli turístic ( Canyelles Grosses
) de la península del cap de Creus, a llevant de la vila de Roses (Alt Empordà), del municipi de la qual forma part.
Hi havia hagut una almadrava fins al s XIX
Altejó
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Ger (Baixa Cerdanya), situat en un coster, entre els pobles de Niula i de Bolvir.
Fins al segle XIX hi havia encara un mas
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina