Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
mortalitat
Sociologia
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.
La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat q , que relaciona el nombre de defuncions D d’un any amb la població mitjana P a la meitat de l’any esmentat Per exemple, la taxa de 1970-71 seria És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants Aquesta taxa és poc significativa, puix que la mortalitat no afecta igualment els diferents individus de la població en funció de llur diversitat de sexe i d’edat Per tant, és indispensable de perfeccionar la mesura calculant les taxes de mortalitat per edats Q q , que s’obtenen de la mateixa manera que la…
piràmide d’edats

De dalt a baix, dos models demogràfics externs i un de transició (1985); déficit de naixements per les guerres mundials (1,2) i pel control de la natalitat (3)
© Fototeca.cat
Sociologia
Histograma doble simètric que representa l’estructura per edats i sexes d’una població.
L’eix d’ordenades és únic i recull les edats o els grups d’edats l’eix d’abscisses és doble el de la dreta recull els contingents en xifres relatives de dones de cada edat, i el de l’esquerra, els d’homes Si hom vol que totes les piràmides siguin visualment significatives i comparables, cal establir una proporció determinada entre les escales dels dos eixos Convencionalment, cal utilitzar la proporció següent 1 any = 0,02% de la població total representada, o els seus equivalents si es treballa amb grups d’edats superiors a l’any En aquest cas, tenint en compte que hom treballa amb àrees, les…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en…
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del…
Vincent Lübeck
Música
Compositor i organista alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS Bach per la plaça de mestre…
Jean Gilles
Música
Compositor francès.
El 1679 formava part del cor a la catedral d’Ais de Provença Talment com A Campra i EJA Blanchard, fou alumne de Guillaume Poitevin, mestre de música de la catedral A partir del 1688, i a instàncies del seu mestre, fou nomenat vicemestre de capella i organista de la seu, càrrec que compartí amb un altre estudiant, Jacques Cabassol Poitevin es retirà el 1693 i Gilles li succeí com a mestre de música El 1697 fou nomenat director del cor de nens de la catedral de Tolosa La seva reputació i prestigi anaren en augment i la seva Messe des morts París, 1764 arribà a ser qualificada per J Mattheson…
El golfo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 97 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Dessy Films Barcelona ARGUMENT Ernest Vilches GUIÓ FDessy Martos, EVilches FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jde Togores INTERPRETACIÓ Ernest Vilches Ernesto Villar, Irene López Heredia Irene Heredia, Artemio Pérez Bueno Artemio Guzmán, Antoñito Suárez Ernesto nen, José Olózaga marquès d’Olaye, Ana Navacerrada Dolores, Mariano Ozores ESTRENA Barcelona, 27011919, Madrid, 25031919 Sinopsi Ernesto Villar, un nen pobre, és enviat als EUA gràcies a la generositat de Dolores La filla d’aquesta, Irene, està promesa amb Pepe Olaye, un…
trast

Trasts de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tira, o filet, de diferents materials disposada transversalment sobre el diapasó d’alguns instruments de corda pinçada o fregada.
Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les violes de gamba,…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
polígon

Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina