Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
múl·lids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes.
Es caracteritzen per la presència de dues aletes dorsals ben espaiades, les aletes pelvianes en posició toràcica, el perfil cefàlic molt inclinat, dues barbetes a la mandíbula, i els ulls molt grossos i en posició molt alta Inclou unes 40 espècies marines, de petites dimensions i de colors sovint vistosos i variables Habiten a les mars tropicals i temperades Es destaquen Mullus barbatus i Mullus surmulletus , coneguts com a molls i freqüents als Països Catalans
Fundació Suñol
Art
Entitat sense ànim de lucre per a la difusió de la col·lecció de Josep Suñol i el foment de l’art en general.
Situada al passeig de Gràcia i en funcionament des de l’any 2007, la collecció Suñol inclou més de 1200 obres d’art contemporani d’artistes com Andy Warhol, Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Man Ray, Pablo Gargallo, Alberto Giacometti, Luis Gordillo, Susana Solano, Eva Lootz o Jaume Plensa A la sala Nivell Zero, del carrer de Rosselló, s’hi desenvolupen activitats pràctiques i teòriques a l’entorn de l’art contemporani
espectrògraf
espectrògraf d’emissió d’anàlisi quantitativa de matèria sòlida
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.
Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics
escòmbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, fusiforme, amb el peduncle caudal molt estret i carenat als costats i el musell punxegut.
Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
triàquids
Ictiologia
Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes de musell no gaire llarg i membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals, i la primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l’origen de les ventrals Habiten a les mars càlides i temperades Inclou, entre d’altres, els gèneres Galeorhinus amb Ggaleus , el caçó, Mustelus amb Mmustelus , la mussola, i Masterias , la mussola gavatxa i Prionace amb Pglauca , la tintorera, comuns a les aigües dels Països Catalans
tetraodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis integrat per peixos de cos curt, cap gros amb els premaxil·lars i els maxil·lars soldats entre ells, boca i feses branquials petites, pell revestida de plaques òssies, escates rugoses i gruixudes o espines, aletes pectorals, quan n’hi ha, en posició toràcica i bufeta natatòria del tipus dels fisoclists.
Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí

Exterior d’El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí
© Museu Municipal Castell
Museu
Equipament patrimonial inaugurat el 1996 a Rubí (Vallès Occidental) amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.
El museu és situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987 Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi L'any 2011 canvià el nom amb que s'inaugurà, El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí, per l'actual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina