Resultats de la cerca
Es mostren 1684 resultats
Trinitat Monegal i Nogués
Política
Literatura catalana
Jurista i polític.
De família burgesa, era germà de l’industrial Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà, sobretot, articles de matèria…
Ignacy Krzyzanowski
Música
Pianista i compositor polonès.
Emparentat amb la mare de Chopin, fou considerat pels seus contemporanis, entre els quals el compositor suís S Thalberg, un dels millors pianistes del seu temps, amb un estil d’interpretació clar, lleuger i melodiós que recordava el de F Chopin Estudià piano amb el seu pare a Cracòvia, i més tard continuà els estudis musicals al Conservatori de París També fou deixeble de Chopin, que reconegué el seu talent i l’animà a continuar la carrera pianística Després d’algunes gires internacionals, el 1850 s’establí a Varsòvia, on dugué a terme una important tasca docent i guanyà fama com un dels…
Jan Koetsier
Música
Compositor i director holandès.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva presentació en…
Dionyssios Lavrangas
Música
Compositor i director grec.
Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat Filharmònica…
Paolo Antonio Rolli
Música
Llibretista i poeta italià.
Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…
compensació
Tecnologia
Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.
Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos metalls de…
free cinema
Cinematografia
Denominació del grup cinematogràfic anglès format principalment per Lindsay Anderson, Karel Reisz i Tony Richardson.
Es manifestà en contra del conformisme de la producció comercial britànica dels anys cinquanta i realitzà un cinema inspirat en l’experiència, en la realitat social del moment i en el rigor de l’escola documentalista anglesa El grup nasqué oficialment el 1956 amb una sèrie de curtmetratges O Dreamland , 1955 Together , 1955 Mamma don't allow , 1956 produïts i dirigits pels components del grup en els quals exposaven llur ideologia cinematogràfica, amb un interès especial per un enfocament humà de la vida popular britànica Però la fundació d’una productora per Richardson i l’èxit comercial de…
Women’s Lib
Sociologia
Moviment feminista nord-americà feminisme
.
El nom és una abreviació de Women's Liberation ‘alliberament de les dones’ Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta, de vegades amb posicions molt radicals Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres collectius negres, hippies , etc en el context de la lluita pels drets civils als EUA El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i denunciava el…
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina