Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica que conservà la…
Domenyo

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; en direcció W-E el travessa el Túria, que en aquest sector passa profundament engorjat i que rep, per l’esquerra, el riu de Xelva.
El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…
plebiscit
Dret internacional
Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…
Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions…
Joan Pau Alduy i Triaire
Política
Polític.
Fill del també polític Paul Alduy , estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Cap d’accions internacionals del ministeri d’urbanisme 1980, director adjunt de la construcció 1985 i conseller tècnic del ministeri de transports 1987, al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà , sota el lema ‘Perpinyà, la catalana’, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i la identitat catalanes El 1997 emprengué la…
Pere Navarro i Morera

Pere Navarro i Morera
© Partit Socialista de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències biològiques, l’any 1977 s’afilià a les Joventuts Socialistes de Catalunya, i des d’aleshores milita al Partit dels Socialistes de Catalunya Regidor de Terrassa des del 1987, ocupà càrrecs en el consistori, entre els quals cal esmentar el de conseller de Cultura L’any 2002 succeí Manuel Royes a l’alcaldia de la ciutat, i confirmà aquest càrrec en les eleccions municipals del 2003 gràcies al suport d’ ICV - EuiA i ERC , pacte gràcies al qual es mantingué al capdavant del govern municipal després de les eleccions del 2007 i el 2011, bé que en aquesta segona…
Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Logo de la UFEC
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa el conjunt de federacions esportives de Catalunya.
Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…
,
Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany

Exposició dels exemplars d’història natural del Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany
© Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany
Museu
Museu de Banyoles (Pla de l’Estany) creat el 1916 amb el nom de Museu Darder d’Història Natural.
Situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el 1911 l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona , fill adoptiu de la ciutat Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris colleccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats S'hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses…
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina