Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Esquerra Renovada de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al maig de 1977 i legalitzat al setembre següent, que va néixer de la separació temporal d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] d’un grup de quadres crítics amb la direcció que encapçalava Heribert Barrera i amb la coalició convinguda entre ERC i el Partido del Trabajo de España.
Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978
Organización de Izquierda Comunista de España
Partit polític
Partit de tendència consellista i d’inspiració maoista, fundat el 1974 per la fusió dels Círculos Obreros Comunistas i del grup basc Núcleos Obreros Comunistas.
Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’…
Liga Obrera Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït al desembre de 1973 a Barcelona per la part de la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” que no s’integrà a l’Organización Trotskista.
És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva…
Democratici di Sinistra
Partit fundat a Florència al febrer del 1998 amb la voluntat d’aplegar les forces escindides dels socialistes i els comunistes italians.
Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del…
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític…
Moviment de Defensa de la Terra
Partit polític
Organització independentista sorgida el 1984 de la confluència del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’Independentistes dels Països Catalans.
Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula…
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…
Agrupació Socialista Josep Pallach
Partit polític
Grup socialdemòcrata i catalanista d’efímera durada sorgit el 1977 d’una escissió del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) disconforme amb la línia de Josep Verde respecte al procés d’unificació del socialisme català.
El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina