Resultats de la cerca
Es mostren 2973 resultats
Jaume Prats i Teixidó
Agronomia
Terratinent.
El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de Santa Fe, com…
Tel-Aviv
Vista de la ciutat de Tel-Aviv
© Corel Professional Photos
Capital del maḥoz de Tel-Aviv, Israel.
Situada a la desembocadura del Yarkon, a la costa mediterrània, és la ciutat més gran d’Israel Fundada el 1909 com a barri independent del poble àrab de Jafa , el 1948 es convertí en la capital del nou Estat d’Israel, fins que el 1950 fou traslladada a Jerusalem El creixement de la ciutat convertí Jafa en un barri de Tel-Aviv, i ambdós nuclis, el mateix 1950, es fusionaren en una única municipalitat que adoptà el nom de Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a Tel-Aviv Principal focus econòmic del país Seu de la majoria d’ambaixades i consolats, hi ha concentrada la…
Efes
Ciutat
Antiga ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l’Àsia Menor.
És situada a un kilòmetre i escaig de l’actual localitat turca de Selçuk De primer independent, en època hellenística formà part del regne de Pèrgam La seva estratègica situació de pont vers l’Orient feu d’Efes un important centre banquer i comercial Ciutat santa d’Àrtemis, hom li dedicà un temple Artemisi d’Efes En l’època romana, Efes es convertí en el centre administratiu de la província d’Àsia i lloc de residència del procònsol L’apòstol Pau feu d’aquesta ciutat el centre de les seves activitats durant gairebé tres anys i hi formà una de les més importants comunitats de l’Àsia Menor, a la…
cas fortuït
Dret
Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable (terratrèmol, inundació, etc), que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni.
Quan l’esdeveniment és previst però inevitable és anomenat, també, cas de força major Tant el cas fortuït com el de força major són utilitzats conjuntament per a justificar l’absència de culpa, i són motiu d’exoneració de tota reponsabilitat
transmissió de drets
Dret
Acte de passar un dret a una obligació del patrimoni jurídic d’una persona al d’una altra, sense que l’essència en sigui perjudicada (transformació).
Museu del Mar de Lloret

Exposició permanent del Museu del Mar de Lloret
© Museu del Mar de Lloret
Museu
Museologia
Museu inaugurat el 2007 a Lloret de Mar, en el context del projecte integral de recuperació del patrimoni local anomenat Museu Obert de Lloret de Mar.
Partint d’una profunda remodelació del fons museístic que s’exposava anteriorment en el mateix edifici de can Garriga, es planteja com un recorregut per a interpretar la història marinera local Fa un èmfasi especial en els segles XVIII i XIX, en què prengué força la construcció de vaixells, i amb Lloret, amb un paper destacat en el comerç d'altura que establí una profunda relació amb Amèrica Amb un modern muntatge museogràfic es combina la presentació d’objectes amb l’ús d’audiovisuals i ambientacions que recreen la tasca dels pilots, navegants, comerciants i indians
Museu Arqueològic de Gandia
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Centre museístic de Gandia que mostra el patrimoni arqueològic de la comarca de la Safor i, de manera especial, els materials de la cova del Parpalló.
L’any 1960 s’habilità un petit magatzem municipal per al material arqueològic i el 1972, amb la collaboració de la Diputació de València, s’inaugurà oficialment el Museu Arqueològic de Gandia Per diverses circumstàncies, el museu fou tancat al públic l’any 1987 Des d’aleshores s’hi dugueren a terme treballs d’investigació, documentació i restauració dels fons del museu L’any 2003 s’inaugurà la primera fase del nou museu totalment remodelat, conegut ara per l’acrònim Maga, que està situat a l’antic edifici de l’Hospital de Sant Marc
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…
Bibliografia sobre l’art català. Estudis generals
Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina