Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Boris Ivanovič Tiščenko
Música
Compositor rus.
Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta…
Ernesto Camillo Sivori
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del…
Jan Kubelík
Música
Violinista txec.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare, instrumentista aficionat, i més tard estudià amb František Ondricek Oferí el seu primer concert quan només tenia vuit anys El 1892 ingressà al Conservatori de Praga, on fou deixeble del violinista Otakar Sevcík, un dels mestres més reconeguts del seu temps La carrera internacional de Kubelík començà el 1898 amb un concert a Viena El 1900 actuà a Londres i el 1902 ho feu als EUA Collaborà econòmicament amb l’Orquestra Filharmònica Txeca quan el 1901 es veié involucrada en una crisi econòmica profunda Les seves gires el portaren a diferents…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual…
sonata da chiesa
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da camera- originada pel costum d’acompanyar les celebracions litúrgiques amb peces instrumentals que eventualment podien substituir algun element del propi de la missa.
Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres moviments, de manera que la distinció respecte…
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K Jeppesen The…
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era possessió seva…
Castell de Montoliu (Montoliu de Lleida)
Art romànic
Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre del 1996,…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina