Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Josep Faulí i Olivella

Josep Faulí i Olivella
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític literari.
Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or i al setmanari Tele/estel durant la seva curta existència…
,
Domènec Pallerola i Munné
Literatura catalana
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou 1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de…
,
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…
La verdad sobre el caso Savolta
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Antonio Drove Fernández-Shaw.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló Vergés
ARXIU PAU VINYES
Literatura catalana
Comunicació
Escriptor i publicista.
Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports , Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…
, ,
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…
, ,
Deutero-Isaïes
Nom donat al redactor bíblic desconegut dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes, el conjunt dels quals és anomenat també Llibre de la Consolació d’Israel, amb inclusió dels quatre cants del servent de Jahvè.
Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós
Societat Filodramàtica
Associació literària creada el 15 de juliol de 1837 a Barcelona pel grup redactor d’El Propagador de la Libertad a partir d’una idea de Covert-Spring i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona.
La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga
Amin Maalouf
Literatura francesa
Escriptor libanès en llengua francesa.
De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina