Resultats de la cerca
Es mostren 10597 resultats
Šamaš
Déu del sol, entre els semites de Mesopotàmia, equivalent al déu sumeri Utu
.
Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…
aurresku
Música
Conjunt de danses tradicionals del País Basc agrupades en un sol espectacle coreogràfic.
Presenta, entre altres característiques, una mena de desafiament entre el ballador que encapçala el grup - aurresku - i el que el tanca - atzesku - Musicalment és una barreja dels diferents ritmes i aires de dansa que l’integren, d’entre els quals destaca el popular zortziko S’acompanya sempre amb el txistu i el tamborí
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu
domàs

Domàs de seda, del segle XVII
Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…
heliògraf
Meteorologia
Aparell per a mesurar el temps d’insolació.
El més conegut és l' heliògraf de Campbell-Stokes , constituït per una esfera de vidre que concentra els raigs del Sol en un punt, el qual, en el transcurs del dia, es desplaça sobre una cartolina i hi deixa un rastre carbonitzat en els intervals durant els quals ha brillat el Sol
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
Els usos dels sòls als Països Catalans
Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina