Resultats de la cerca

Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…

És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia

Fa una olor pungent, i els vapors són fortament irritants de les membranes mucoses És emprat com a desinfectant d’habitatges, de vaixells i d’utensilis, com a germicida i fungicida de vegetals, i en fotografia com a enduridor

Els albuminats de ferro havien estat utilitzats en medicina La formació d’un albuminat insoluble fa que la clara d’ou sigui utilitzada com a antídot del clorur mercúric

D’aquesta forma, per un component i d’una barreja, el potencial químic s’expressa per μ i =μ o i + g i RT ln x i on g i  és el coeficient osmòtic i x i  és la fracció molar del solut en la dissolució

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…

Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…