Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Tomàs Serrano i Peres
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas…
,
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
Antoni Turró i Martínez
Numismàtica i sigil·lografia
Activista polític, militar i numismàtic.
Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…
Alfons VI de Castella-Lleó
Història
Rei de Lleó (1065-71) i de Castella i Lleó (1072-1109).
Fill segon de Ferran I el Gran, n'heretà el regne de Lleó 1065 i les paries de Toledo El seu germà Sanç II de Castella ambicionava l’hegemonia castellana sobre la lleonesa els dos germans s’enfrontaren a Llantada 1068 i a Golpejera 1071 Alfons fou vençut i empresonat a Burgos posat en llibertat, passà a Toledo L’assassinat de Sanç 1072 donà a Alfons la possessió dels dos regnes, previ jurament exculpatori Empresonat un altre germà seu, Garcia, Alfons s’annexà Galícia i Portugal Pel nord-est arribà fins al País Basc i la Rioja El seu primer casament amb Agnès d’Aquitània determinà una sensible…
Primeres mesures pràctiques per a conservar els aliments
La primera mesura pràctica per tal de conservar els aliments en bon estat en el moment d’ésser consumits és, com ja ha estat suggerit, comprar-los en ordre invers a la rapidesa amb què s’alteren És a dir, començar per les conserves i aliments envasats en general continuar successivament pels cereals i derivats, verdures i hortalisses, fruites, carns, ous, embotits i formatges, lactis frescos i peix i acabar amb els congelats Cada tipus d’aliment cal que estigui embolicat de manera que resti aïllat dels altres D’aquesta manera s’evita que uns aliments s’impregnin amb les olors d’…
Joaquim Homs i Oller
Joaquim Homs i Oller
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard 1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda i tambor 1956…
Renato Dulbecco

Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…
Lluís Aymamí i Baudina
Periodisme
Literatura catalana
Esport general
Periodista i assagista.
En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo i La Nau Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 …
, , ,
normand | normanda
Història
Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII, de primer en expedicions guerreres periòdiques i que successivament esdevingueren sedentaris.
Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…
banalitat creixent
Diplomàtica i altres branques
Tendència dels copistes de texts antics a substituir successivament una expressió o una paraula inusitada o poc comuna per una altra o unes altres de més comunes o conegudes.
D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina