Resultats de la cerca

Es tracta d’un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons Segons l’harmonia tradicional, l’ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l’octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió la quarta justa, la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc

En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm

Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

Residí a Alger D’entre les seves obres destaquen Contes dels Balssas 1953, La grava sul camin 1956, La Santa Estèla del Centenari 1960, Lo libre de Cotòia 1966, La Quimèra 1974 i Las Domaisèlas 1976 En general tracta els problemes de l’home d’oc que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat També escriví poesia Sus la mar de las galèras , 1975, etc que inspirà cançons molt populars

Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Conegut sobretot en el decenni 1920-30 per una temàtica sensacionalista, les seves obres es caracteritzen per la recerca d’una visió noble de l’home davant el caos del món actual i per la simpatia amb què tracta el problema jueu Cal esmentar-ne especialment Caspar Hauser oder Die Trägheit des Herzens ‘Caspar Hauser o la desídia del cor’, 1908, Das Gänsemännchen ‘L’homenet dels ànecs’, 1915, Christian Wahnschaffe 1919 i Etzel Andergast 1931

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot