Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N…
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
La desindustrialització
Índex de producció industrial a Catalunya 2002-2007 És una obvietat assenyalar que les economies de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears formen part del món desenvolupat A pesar d’això, les dues primeres, i encara que menys la tercera, sens dubte per la seva major especialització turística, han quedat fora del procés de desindustrialització, és a dir, de les transformacions experimentades pel sector industrial que han conduït a una reducció del pes de la indústria en el Producte Interior Brut PIB Des d’aquesta perspectiva, constitueixen, amb la resta de l’economia espanyola, una…
Marroc 2010
Estat
En política domèstica, es va produir una reestructuració parcial del Govern marroquí, incloent-hi ministeris convencionals, com els de turisme, relacions amb el Parlament i modernització del sector públic, però també canvis en 2 dels 5 ministeris de sobirania, és a dir, els representants dels quals són escollits directament pel rei En aquest cas, Mohamed VI va escollir Taib Cherkaui com a ministre de l’Interior, reemplaçant Xakib Benmusan, mentre que Mohamed Naciri es fa càrrec del Ministeri de Justícia, substituint Abdeluahed Radi Aquest canvi ministerial va coincidir amb un període en què…
Arsèguel

Museu de l’Acordió Diatònic, a Arsèguel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un…
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Fogars de Montclús
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants S del massís del Montseny, fins a la Tordera, que drena el sector SW del terme.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…
Bolvir
Bolvir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…
Universitat de Perpinyà
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1350.
Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina