Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
Luna
Gran llinatge de rics homes d’Aragó.
Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…
Sant Llorenç de Perles (Vilademuls)
Art romànic
Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…
Castell de Juià
Art romànic
Situació Mur de la part nord del castell de Juià i alguns basaments d’altres murs, que revelen que fou un gran edifici de planta rectangular J Bolòs Són les restes d’un castell situades al cim d’un serrat, sobre el veïnat de Mas Nadal, actualment enmig del bosc Per arribar al castell, cal anar de Juià a Mas Nadal i travessar aquest veïnat de cases Ja dins el bosc, quan trobem el primer trencall, cal anar cap a l’esquerra, i a la segona bifurcació, deixar l’auto el castell és a mà dreta, a pocs metres, entremig dels arbres Mapa L39-12296 Situació 31TDG923528 JBM Història Segons que sembla, un…
Sant Pau d’Anglesola
Art romànic
Situació Figures dels sants Pere i Pau actualment encastades a la façana principal de l’església ECSA-J Gratacós La parròquia de Sant Pau de Narbona, a la plaça de l’Església, presideix el nucli antic de la vila d’Anglesola, situada a uns 4 km a l’W de Tàrrega per la carretera comarcal que duu a Balaguer Mapa 33-15 389 Situació 31TCG4031389 Per Anglesola, a ponent de Tàrrega, passa la carretera N-II i el ferrocarril de Barcelona a Lleida per Manresa PRG Història La parròquia d’Anglesola apareix documentada per primer cop en la relació de parròquies del bisbat de Vic més antiga que es coneix,…
Castell de Menàrguens
Art romànic
El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…
Castell de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Murs més vistents d’aquest castell de planta poligonal, totalment malmès ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell ressalten dalt del puig on s’apilonen, al seu entorn, el grup de cases que formen el poble de Mirambell, enfront de Durfort, sobre la carretera de Calaf a Cervera, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG745213 S’hi va per la carretera de Calaf a Cervera, la qual té l’inici en la de Ponts Poc després de recórrer un quilòmetre aproximadament, a mà esquerra, s’inicia el brancal que arriba a Mirambell FJM-AMB Història La primera notícia…
Castell de Solivella
Art romànic
La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…
Castell de Biure (les Piles de Gaià)
Art romànic
El petit poble de Biure és situat als vessants septentrionals de la serra de Montclar, just al sud de la riera de Biure Aquesta població es formà en època medieval a redós d’un castell, l’edificació del qual es degué a l’actuació colonitzadora que en aquesta àrea de l’actual comarca portà a terme la família dels Gurb-Queralt dins el comtat d’Osona-Manresa Com en el cas del castell de les Piles, la primera referència del castell de Biure és de l’any 1057, quan Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva muller Agnès infeudaren els castells de Biure i Montclar a Ramon Arnau segons…
Castell de Purroi (Benavarri)
Art romànic
L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit a la Baixa Ribagorça…
Usatges de Barcelona
Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448)
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina