Resultats de la cerca
Es mostren 2136 resultats
tonicalització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en tònica com a resultat de la seva caracterització amb trets propis de la tònica.
Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
El present vulnerable. Diaris I (1973-1978)
Literatura catalana
Primera incursió de Feliu Formosa en el terreny del dietarisme.
Desenvolupament enciclopèdic El 1976 la llibreria Els Dies de Sabadell va publicar una plaquette de vint-i-quatre pàgines, Diari 1973 , prologada per Joan Oliver, que contenia els primers fragments coneguts del dietari de Formosa Al cap de tres anys, el 1979,el dietari sencer es va publicar a Editorial Laia Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or 1980 al millor llibre de memòries El 1997 Edicions de la Magrana va publicar una edició revisada que conté el text definitiu de l’obra El present vulnerable de Feliu Formosa forma part de la gran tradició de dietarística moderna en català al costat d’…
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
Literatura catalana
Obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del ↑ Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix el…
La Fabricanta
Literatura catalana
Novel·la de Dolors Monserdà, subtitulada Novel·la de costums barcelonines (1860-1875), publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…
L’hereu Noradell
Literatura catalana
Primera novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria, publicada el 1889.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…
Triümfo de les dones
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada en el Cançoner de Maians i en el Còdex de Cambridge i escrita vers el 1462.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc ocorre amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina