Resultats de la cerca

Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en WA Mozart,…

Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…

A París estudià violí amb Guy Leclerc i composició amb JB Lully, que el feu secretari seu El 1678 la duquessa regent de la cort de Savoia a Torí el nomenà compositor de música francesa i director de l’orquestra de violins, però el destituí el 1679, probablement perquè en tot un any només compongué una obra, la serenata en tres parts estrenada el 1678 De retorn a París inicià la composició d’una òpera, avui perduda El 1689 visità Roma, on compongué un concert en estil italià El 1700 succeí a A Campra com a mestre de cor a Notre-Dame de París Lallouette escriví música religiosa, entre la qual…

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’esthétique París…

Estudià al Gymnasium Poeticum de Ratisbona fins el 1589 amb el kantor Andreas Raselius Després visqué algun temps en diverses ciutats alemanyes com Nuremberg, Wolfenbüttel, Hannover i Königsberg avui Kaliningrad, Rússia servint protectors privats, consells municipals i corts nobiliàries Més tard passà a Hamburg, Magdeburg i Gerbstedt Escriví sobretot molta música profana en alemany També escriví música religiosa, tot i que la part més important de la seva producció és la música instrumental, especialment de dansa La seva contribució al desenvolupament del llenguatge instrumental fou molt…

A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i Seventh Heaven…

Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De Gasparo da Salò es conserven…