Resultats de la cerca

Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps Odin d’en’ Ivana Denisoviča ‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962, Matrenin dvor ‘La casa de Matriona’, 1963, Dl’a pol’zy d’ela ‘Tot sigui per la causa’, 1963 i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ‘Miniatures en prosa’, 1964 Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de…

Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca A…

Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues…

Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a…

La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents…

Situació Sepultura excavada a la roca, desplaçada del seu indret inicial a causa d’un despreniment ECSA-J Oliva i J Ros La necròpoli de la Morana és situada a pocs metres al N del petit nucli de la Morana Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558275 Des del poble de la Morana cal agafar el camí que mena a Guarda-si-venes, i a uns 100 m de la cruïlla d’aquest camí amb un altre dit de la Bassa Nova, hom troba aquesta necròpoli en un marge a mà dreta del camí Necròpoli Es tracta d’una necròpoli que, probablement, s’ha de relacionar amb el poblament més primitiu del nucli de la Morana Avui…

El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al…