Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…
Alcover

Vista de la plaça Nova i de la casa de la vila d'Alcover
JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva…
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…
Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós
Art romànic
Situació Absis de l’església, construït dins la més genuïna tradició romànico-llombarda ECSA - E Pablo L’església parroquial d’Esterri de Cardós és situada a la sortida del poble sobre el camí que porta a Ginestarre JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH575173 História A l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1146, entre els béns dotals, consta que els homes de la vila d’Esterri havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església L’església parroquial de Sant Pau fou objecte de visita pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315, en…
Sant Martí d’Ix (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
Música 2019
Música
Música clàssica El director rus Kirill Petrenko es va estrenar com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven © Orquestra Filharmònica de Berlín El director rus Kirill Petrenko va convertir el seu concert inaugural com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el 23 d’agost, en un extraordinari esdeveniment amb una poderosa versió de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven a la Philharmonie berlinesa Desbordat davant les ovacions del públic, l’hereu de Wilhelm Furtwängler, Herbert…
La casa de la Ciutat de Barcelona
Art gòtic
Els antecedents En color negre, a la planta, els sectors que resten de l’obra gòtica AjB – DA, 1992 La casa de la Ciutat barcelonina no és un edifici gòtic sinó el resultat d’un gran nombre de transformacions que, des del segle XIV, han configurat l’actual conjunt com una suma d’elements en constant evolució, una petita part dels quals és d’origen medieval Tot i el seu gran interès, els manca la coherència orgànica pròpia d’un projecte unitari Això té a veure amb els canvis, però també amb el mateix procés constructiu de l’edifici, que mai no va ser bastit com un tot ex novo , sinó que des…
Les muralles de Barcelona
Art gòtic
Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…