Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la…
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…
Orfeón Donostiarra
Música
Agrupació coral basca.
És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a participar en els…
Les Luthiers
Grup musical i humorístic argentí fundat el 1967.
Té l’origen en les agrupacions musicals i teatrals universitàries de Buenos Aires, de les quals formaven part els fundadors A partir de diverses actuacions musicals i paròdiques a mitjan dècada de 1960 Cantata Laxatón , es consolidà un grup estable que adoptà inicialment el nom de I Musicisti El 1967 estrenà l’espectacle IMYLOH I Musicisti y las óperas históricas , però, a causa de les desavinences entre els membres del grup, quatre dels integrants Gerardo Masana, Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock i Jorge Maronna l’abandonaren i fundaren Les Luthiers, als quals s’incorporà poc després…
Sergi Cebrián Pujol

Sergi Cebrián Pujol
Arxiu S. Cebrián
Esports de tir
Tirador amb arc.
Especialitzat en la modalitat d'arc nu barebow a la qual ha adaptat la tècnica de l'arc olímpic, és membre del Club Arquers Terrassa Practica l'arc des del setembre del 2010 i, i el 2014 particià en els opens internacionals de Itàlia i França on aconseguí dues medalles de plata En el seu palmarès destaca les medalles de plata en el campionat d'Europa indoor a Oropesa novembre del 2016, en el campionat del món indoor de Brasov abril del 2017 i la quarta posició en el campionat nacional dels EUA a Pensilvània juliol del 2015 i el campionat estatal de camp de New Jersey agost del…
Joan Panisello i Chavarria

Joan Panisello i Chavarria al costat de la seva lobra Quart Creixent (2012)
© Lojze Kalinsek
Arts decoratives
Ceramista.
Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa i a la de Tarragona i en diverses escoles de ceràmica Bisbal d’Empordà, Barcelona i Girona, l’any 1975 obtingué el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de ceràmica, per l’Escola de la Llotja de Barcelona Parallelament a la seva activitat artística ha desenvolupat una destacada activitat com a professor de secundària d’arts visuals i plàstica Reconegut ceramista, la seva extensa obra destaca per l’acurat treball de les asimetries, l’originalitat de les seves formes i el colorisme de les…
Mary Beard

Mary Beard
© cambridgebid
Historiografia
Historiadora anglesa, de nom complet Winifred Mary Beard.
Graduada 1977 i doctorada 1982 en estudis clàssics al Newnham College de Cambridge, on ha desenvolupat la seva carrera docent i on el 2004 fou nomenada catedràtica, ha estat professora al King’s College d’Oxford i professora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley Especialista en el món clàssic i, sobretot, en l’antiga Roma des d’un enfocament que comprèn tant la història social i política com la religió, l’art i la cultura popular, en gran part de la seva obra és palès l'afany divulgador Hom pot esmentar-ne Rome in the Late Republic 1985, Classics A Very…
Anna Lizaran i Merlos
Cinematografia
Actriu.
Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques…
Kitflus
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…
Steven Carpenter
Ecòleg nord-americà.
Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades…