Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona)
Art romànic
L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…
Sant Esteve de la Costa (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor M Anglada Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG517219 Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de Sant Celoni a Fontmartina passant per Mosqueroles El trencall és a prop del quilòmetre 7 MAB Història La parròquia de Sant Esteve de la…
Sant Cristòfol de Monteugues (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Abans parròquia rural, ara santuari, que conserva bona part de l’antiga estructura romànica M Anglada L’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l’extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG419187 S’hi va per una pista d’uns 3 km, que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, al quilòmetre 39, després de les indústries Sati Aquesta pista passa per Ca n’Oliver, travessa per sota la via del ferrocarril…
Castell de Garraf (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al…
Els XXV Jocs Olímpics d’Estiu. 1992
A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…
Torre de Benviure (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…
Charles Dibdin
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’una família nombrosa, sembla bastant probable que fos instruït pels organistes de Winchester James Kent i P Fussell, tot i que gran part del seu aprenentatge fou autodidàctic, a partir de l’estudi personal dels concerts d’A Corelli, i del Traité d’harmonie de JPh Rameau Cantà al Covent Garden amb només quinze anys, i aviat publicà una collecció de cançons i cantates La seva carrera com a cantant solista fou breu, amb papers característics a les òperes pastitx de S Arnold En les primeres òperes que ell compongué arranjava també el llibret, i durant uns quants anys tingué com a…
Paul Dessau
Música
Compositor i director alemany.
Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…
El que cal saber de la rinitis
Patologia humana
Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…