Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
ateisme
Filosofia
Religió
Doctrina, que en la teoria, o actitud, que en la pràctica, neguen l’existència de Déu.
Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…
Editorial Selecta

Emblema de l’Editorial Selecta
© Fototeca.cat
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1946) per Josep Maria Cruzet.
La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…
,
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,
Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu i Castelló
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia…
,
Ruïnes de Penida (Roses)
Art romànic
Situació La vall i el lloc de Penida d’època medieval, actualment són coneguts com la Trencada És una vall situada al nord-est de Roses La riera de la Trencada dese oca prop a la Ciutadella, per tant vora l’antiga ciutat i població medieval de Roses Mapa 259M781 Situació 31TEG168823 Un camí, des de Roses o bé des de la carretera de Cadaqués, s’endinsa per la vall de la Trencada o de Penida, passant primer per la gran masia de Cam Coll i seguint per diferents masos fins a Can Berta, una casa gran deshabitada Al fons de la vall, sobre un serrat de poca…
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot situar-se a…
Sant Llorenç d’Espinavessa (Cabanelles)
Art romànic
Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…
Santa Eugènia (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, amb la capçalera, únic element simple i auster, que resta d’època romànica F Tur El veïnat de Santa Eugènia és situat a 1,5 km vers migjorn d’Avinyonet, en un sector pla, vora el marge dret del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG933766 Per anar-hi, venint de Figueres per la carretera de Besalú, cal passar de llarg el trencant d’Avinyonet i, un cop passat el pont sobre el riu Manol, agafar un camí de terra, a l’esquerra La capella de Santa Eugènia és a uns 600 m d’aquesta carretera Hom pot demanar la clau a la masia veïna, o bé al poble d’…