Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
àcid fòrmic
Química
El més simple dels àcids orgànics, descobert el 1749 per A.S.Margraft en la destil·lació aquosa de les formigues roges.
Es presenta en forma de líquid d’olor picant i desagradable, miscible amb aigua i tòxic, i en contacte amb la pell produeix cremades Hom el troba a les ortigues i també a la suor És obtingut a partir de la reacció NaOH+CO →HCOONa, a alta pressió i temperatura És emprat en la indústria tèxtil en els banys de mordent i de tintura, com a desinfectant i germicida i com a coagulant del làtex del cautxú
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…
resines acríliques

Propietats físiques dels esters acrílics
Química
Resines bàsicament formades pels polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, bé que els polímers i copolímers d’aquests àcids, juntament amb els de l’acrilamida i les seves amides substituïdes, presenten també certes propietats de caràcter de resina acrílica.
Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells Són…
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes pautes està…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com…
anhídrid acètic
Química
Anhídrid de l’àcid acètic, (CH3CO)2O.
Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb pirofosfat…
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc…
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’aplicació no adient de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina