Resultats de la cerca

Hom els obté, generalment, barrejant un àcid de Lewis i un àcid de Brønsted en medi anhidre

Els aclaridors més emprats són l’àcid naftalè-acètic i l’amida de l’àcid naftalè-acètic

La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió del compost…

En general, les solucions bàsiques emprades són bases fortes, en particular els hidròxids de sodi, de potassi o de bari, totes les quals han d’ésser protegides del contacte amb l’atmosfera, ja que absorbeixen el diòxid de carboni, la qual cosa fa que minvi amb el temps llur concentració en base lliure És aconsellable, en conseqüència, de procedir sovint a la determinació d’aquesta per valoració amb un tipus primari de caràcter àcid, com el ftalat àcid de potassi, l’àcid benzoic, l’àcid sulfàmic o el iodat àcid de potassi Com en el cas de l'acidimetria, els mètodes alcalimètrics es fonamenten…

Ex àcid còlic C 2 4 H 4 0 O 5 , àcid deshidrocòlic C 2 4 H 3 4 O 5

No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’oxigen i l’ozó…

Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la constant de dissociació de l…

És un hidrat de carboni polímer de glúcids, de pes molecular elevat de 250 000 a 300 000, que dóna solucions aquoses molt viscoses, àcides, precipitables per subacetat de plom i per alcohol de 60° De composició complexa i variable, és formada per un nucli central àcid que fou anomenat àcid aràbic, el qual resulta de la condensació de la D-galactosa amb l’àcid D-glucorònic Aquest nucli és parcialment neutralitzat, formant sals de calci, potassi i magnesi, i és unit a poliòsids arabanes, galactanes, etc L’arabina purificada i dessecada forma una massa amorfa transparent

Els efervescents tenen una acció antiemètica suau Hom els prepara afegint al medicament una mescla de carbonat àcid de sodi i àcid cítric o tartàric

És obtingut per fusió alcalina de l’àcid m -sulfanílic i és emprat com a intermediari en la síntesi de colorants i de l’àcid p -aminosalicílic