Resultats de la cerca
Es mostren 2304 resultats
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava…
Ángel Jesús Acebes Paniagua
Polític castellà.
Llicenciat en dret, fou elegit regidor de la seva ciutat natal el 1987 i el 1991 alcalde pel Partido Popular El 1995 substituí Alberto Ruiz-Gallardón com a portaveu del PP al Senat Estret collaborador de José María Aznar López , el 1996 el substituí com a coordinador del partit, càrrec que exercí fins el 1999 Posteriorment fou ministre d’administracions públiques gener del 1999 - març del 2000, ministre de justícia març del 2000 - juliol del 2002 i ministre de l’interior juliol del 2002 fins el 2004 En aquest càrrec intensificà la pressió policial contra ETA i el seu entorn i al final del…
Carles Benavent i Guinart
Música
Baixista.
Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc La seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la…
,
Sergi López i Miró
Natació
Nedador i entrenador.
S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues ocasions…
,
Brigitte Fassbaender
Música
Mezzosoprano alemanya.
Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà amb gran…
,
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…
Agermanament
Moviment religiós català format per laics, sacerdots diocesans, la diòcesi de Barcelona i altres institucions, destinat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del Secretariat de Cooperació-…
Josep de Calassanç Serra i Puig
Política
Activista polític i cultural i llibreter, més conegut pel sobrenom de Cala.
Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…
Centre Català
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.
La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista 1880, i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal El seu lema fou “Catalunya i avant" En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i aconseguí que el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina