Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
Grup dels Set
Economia
Fòrum internacional format per set de les primeres potències econòmiques del món.
Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…
Salvador Giner i de San Julián

Salvador Giner i de San Julián
© IEC / Jordi Pareto
Sociologia
Sociòleg.
Formació i carrera docent Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, màster i doctorat en sociologia per la Universitat de Chicago 1968, doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975 i postgrau a la Universitat de Colònia Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1958-59 i 1964-65, catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat Brunel West London 1979-87 i catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona 1989-2004 Director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats 1989-97, al Consell Superior d'Investigacions…
Consell Ecumènic de les Esglésies
Associació d’esglésies cristianes acordada a Utrecht (1938) i definitivament constituïda, el 1948, a l’assemblea d’Amsterdam, on es reuniren 351 delegats de 147 esglésies.
El Consell, que sorgí com a fruit i com a expressió del moviment ecumènic contemporani ecumenisme , del qual ha esdevingut peça fonamental, és un lloc de diàleg, amb vista a fomentar i possibilitar la unitat de tots els cristians L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Consell pren les decisions, dóna les directrius generals i elegeix un comitè central i un altre d’executiu Posteriorment hi ha hagut les assemblees següents Evanston Illinois, EUA, el 1954, sota el lema “Crist única esperança del món” Nova Delhi Índia, el 1961, on entraren a formar part del Consell tots els ortodoxos que no…
Bec de corall senegalès
El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…
Castell de Queralt (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació…
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Pedro Rodríguez
Pedro Rodríguez i Cervera va néixer a València el 7 d’abril de 1895 Quan tenia cinc anys, la família es traslladà a Barcelona Als deu anys entrà d’aprenent d’un sastre i continuà el seu aprenentatge fins al 1917, en què s’establí associat amb Maria Camacci El 1919 obrí el seu primer taller botiga independent, juntament amb la seva esposa Anna Maria Marià, al carrer del Consell de Cent, on passava les colleccions a les clientes El 1921 s’establí al carrer de Llúria i el 1924 a la casa de costura definitiva, al Passeig de Gràcia, 24 Un ball en honor d’Alfons XIII arran de la…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina