Resultats de la cerca
Es mostren 5354 resultats
Salvador Puig i Xoriguer
Història
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Erudit i filòleg.
Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per…
,
Bartomeu Mates
Gramàtica
Gramàtic.
Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…
Confederació General del Treball Unitària
Central sindical espanyola d’influència comunista (1932-35).
Sorgí d’una conferència convocada per la federació de sindicats de Sant Sebastià 1931 i celebrada els mesos de juny-juliol del 1932 a Madrid amb representacions de 153 sindicats i 133 402 afiliats El primer congrés constitutiu no es reuní fins per l’abril del 1934, a Madrid hi foren representats prop de 180 000 obrers i Antonio Mije en fou elegit secretari general Amb una certa força a Sevilla, Astúries i Biscaia, als Països Catalans la seva presència fou molt dèbil al Principat comptà notablement amb la Federació de la Indústria Gastronòmica FOSIG, i a les Balears, amb el…
psicròmetre
Física
Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.
És format per dos termòmetres, un dels quals mesura la temperatura ambient i l’altre, dit humit , que és envoltat d’un teixit xopat d’aigua destillada, mesura una temperatura més baixa, car, en evaporar-se l’aigua que l’impregna, és absorbida una certa quantitat de calor La diferència de temperatura entre els dos termòmetres permet de determinar la humitat relativa de l’aire, en aplicar la fórmula de Sprung Per tal de facilitar l’evaporació, hom hi fa circular un corrent d’aire a una velocitat entre 2 i 4 m/s, mitjançant un ventilador incorporat al conjunt dels dos termòmetres…
Arxiu General del Regne de Mallorca
Dipòsit de la documentació de l’antic Regne de Mallorca i d’altra de diversa procedència que hi ha estat ajuntada.
El decret de Nova Planta 1718 motivà la reunió dels arxius del regne i del municipi a la casa de la ciutat L’any 1838 foren reclamats per la diputació provincial per a la formació de l' Arxiu Regional de Mallorca, incorporat a l’estat el 1851 El 1955 fou installat a la Casa de Cultura Les sèries principals que conté són la cort de la governació la reial audiència el reial patrimoni desamortització consells generals i extraordinaris dels jurats de la universitat fins el 1718 i juntes de comerç Cal fer destacar el notable Llibre dels privilegis, amb belles miniatures, copiat per Romeu Despoal,…
Anna Karènina
Novel la de l’escriptor rus Lev Tolstoj, publicada com a fulletó d’una revista, del 1874 al 1877, i com a llibre, el 1877.
És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin, en certa…
Josep Baucells i Prat

Josep Baucells
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, narrador, dramaturg i periodista.
Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero 1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…
,
Melcior de Bru i Descatllar
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia Fructuosa de l…
,
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina