Resultats de la cerca
Es mostren 7165 resultats
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
Santa Maria de Gaià
Art romànic
Situada dins el terme antic del castell de Gaià De molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El castell de Gaià és documentat des del 936 i l’església apareix citada el 996-997 abans del 1154 ja tenia la categoria de parròquia L’actual edifici no respon a una construcció romànica
Castell de l’Astor (Pujalt)
Art romànic
Es conserva molt poca documentació sobre aquest castell Hom ha apuntat la possibilitat que aquesta fortalesa i la de Montesquiu fossin un únic castell El lloc de l’Astor surt esmentat per primera vegada en un document datat el 1235 Segons el fogatjament del 1358 aquest lloc pertanyia als successors de Berenguer de Guàrdia
gallineta
Música
Instrument consistent en una petita cavitat tubular tancada per un dels extrems amb una membrana, la qual té lligada a la part central un cordill prim.
Sona en passar els dits lleugerament humits per la corda, estirant-la amb curts moviments trencats En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a una corda lligada a una membrana El seu so recorda el cant de les gallines Es conserva únicament com a joguina infantil, utilitzada més freqüentment per les festes nadalenques
ADN fòssil
Biologia
ADN obtingut d’organismes fòssils.
Emprat en estudis evolutius, es recupera mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa Es conserva millor en ossos fossilitzats i és més fàcil recuperar en l’ADN mitocondrial que en el nuclear L’obtenció de mostres més antigues d’uns 100 000 anys és complicada a causa de la degradació progressiva de l’ADN
Joan Salvador i Boscà
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona
Martin van Heemskerk
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa
Maria de Llúria i de Magarola
Literatura catalana
Escriptora religiosa.
Ingressà al monestir de Vallbona, hi professà ~ 1648 i hi exercí diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa 1701 Escriví en català un Directori espiritual , inèdit, del qual només es conserva el segon volum Escrit en un llenguatge planer i afectiu, s’inscriu en la línia de l’ascètica i la mística cistercenques
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la seu…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina