Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat Tanmateix,…
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,
Niels Wilhelm Gade
Música
Compositor danès.
Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb FT Wexschall, i teoria i composició amb AP Berggreen Feu el seu debut com a violinista el 1833 El 1840 compongué Efterklange af Ossian 'Ecos d’Ossian', obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm 1 , en do m, opus 5 1842, estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig A partir de llavors començà una fructífera…
El llenguatge de la música
Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força…
ànima
Música
Part interna de les cordes d’un instrument entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la sonoritat desitjada, resistència, etc.
Vegeu corda
siringe
Anatomia animal
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
És envoltada de músculs, en nombre variable, i situada a l’extrem inferior de la tràquea i a l’inici dels bronquis Ateny el màxim desenvolupament en els oscins Els ocells tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons
scordatura
Música
En instruments de corda, procediment que serveix per a modificar-ne l’afinació habitual d’una o més cordes segons l’afinació indicada en el començament de la partitura.
Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí
teler
Cinematografia
Teatre
Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre, proveïda de politges i cordes, que permet de poder baixar i pujar els telons en el punt convenient.
Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina