Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
sarja
Indústria tèxtil
Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat.
La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina té una…
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat a distància privada, creada el 1995 pel Parlament de Catalunya, que basa el seu sistema educatiu en la connexió per ordinador dels estudiants i els professors.
És regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, les cambres de comerç, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio El seu estatut legal combina elements de la universitat pública i la privada Inicià les activitats docents el curs 1995-96 El professorat assessora l’alumnat mitjançant correu electrònic Els estudiants tenen accés a un fons bibliogràfic informàtic i també poden consultar bibliografia als centres de suport comarcals, on habitualment s’examinen El 1997 rebé el premi Desafiament Bangemann, concedit per la UE al millor…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la circulació general…
cicle alpí

Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que…
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…
Arnau Bargués
Arnau Bargués Antiga façana (ss XIV-XV) de la casa de la ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Mestre d’obres i enginyer, probablement deixeble de Bernat Roca.
Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per encàrrecs reials…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en…
Irène Jarski
Música
Soprano i pedagoga francesa.
Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964 Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980 Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori des…
Niccolò Castiglioni
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres…
El que cal saber de la grip
Patologia humana
La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina