Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
Sant Esteve d’Esclanyà (Begur)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur Mapa 335M781 Situació 31TEG147422 Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell MLIR Història L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ ecclesie de Asclayano ” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “ sancti Stephani de Sclaiano ” Església Un aspecte de l’interior…
Santa Maria de Vilanova de la Barca
Art romànic
Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest…
Malformació congènita de l’aparell genital femení
Patologia humana
Són anomenades malformacions congènites de l’aparell genital femení una sèrie d’alteracions de les estructures anatòmiques de l’aparell genital femení que es troben presents des del naixement i són causades per un trastorn en el desenvolupament embrionari L’origen d’aquestes malformacions pot ésser de dos tipus En alguns casos són degudes a una alteració genètica, és a dir, a una alteració dels cromosomes que contenen la informació per al desenvolupament de tot l’organisme encara que algunes alteracions genètiques poden ésser hereditàries, les que causen malformacions genitals no solen ésser-…
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’ha desdoblat a…
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
unicursal
Matemàtiques
Dit de la corba algèbrica plana de gènere zero.
Puix que el gènere p és donat per la fórmula p = n -1 n -2/2-δ- k , on n és el grau de la corba, δ el nombre de punts nodals, k el nombre de punts cuspidals, són corbes unicursals les còniques n =2, les cúbiques amb un punt doble o cuspidal n =3, δ=1, k =0 o bé n =3, δ=0, k =1, les quàrtiques amb tres nodes n =4, δ=3, etc La característica intuïtiva de les corbes unicursals és que poden ésser recorregudes d’una sola tirada passant, si cal, per l’infinit El gènere i, per tant, el caràcter de corba unicursal p =0 és invariant per a les transformacions algèbriques
Josep Durán Noguera

Josep Durán Noguera
CN SABADELL
Natació
Nedador.
Especialista en braça, fou doble campió de Catalunya i d’Espanya, amb setze anys, i aconseguí el rècord estatal de 100 m braça Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 en 100 i 200 m braça, i en el relleu de 4 × 100 m estils, en el qual assolí la vuitena posició El 1969 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Natació El 2010 la federació catalana també el guardonà Al costat de Santiago Esteva i Mari Pau Corominas, entre d’altres, fou un dels grans protagonistes de l’època daurada del CN Sabadell i de la natació catalana, al final de la dècada dels seixanta i…
Carles Dinarés Cardenal

Carles Dinarés Cardenal
Arxiu C. Dinarés
Rem
Remer i entrenador.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington, a Seattle…
Club Gimnàs Gimbe
Fitnes
Gimnàstica
Club de gimnàstica i de fitnes de Manresa.
Fundat l’any 1973, participa en competicions de gimnàstica artística i de trampolí d’àmbit català i estatal Organitza activitats relacionades amb la salut, com gimnàstica, natació, activitats aeròbiques, aquàtiques i de tonificació, ioga, taitxí o pilates De l’equip de competició destaca Cristina Masfret, que participà en el Campionat del Món de trampolí individual i sincronitzat, i en doble minitrampolí També tingué una secció de triatló creada el 1986 El mateix any organitzà la primera competició de triatló a Catalunya, prova que transcorregué pel pantà de Sant Ponç i per la…
Joan Junquera Baguñà
Hoquei sobre herba
Atleta i jugador d’hoquei sobre herba.
Competí pel FC Barcelona a partir de la dissolució de la secció d’hoquei de la Societat Sportiva Pompeia Com a atleta, es proclamà campió de Catalunya en 100 m 1924, 1925 i en 200 m 1924, i d’Espanya en 200 m 1924 Establí diverses plusmarques catalanes, tant en l’hectòmetre com en el doble hectòmetre, i una d’estatal en 200 m Disputà aquestes dues proves i el relleu 4 × 100 m als Jocs Olímpics de París 1924 Pel que fa a l’hoquei sobre herba, presidí l’Associació d’Hoquei de Catalunya 1918, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i guanyà el Campionat de Catalunya 1931 amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina