Resultats de la cerca
Es mostren 11302 resultats
Martin Wegelius
Música
Compositor, pianista, crític i pedagog finlandès.
Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué…
Josep Benet i Company
Música
Tenor català.
Ingressà a nou anys a l’Escolania de Montserrat, on esdevingué soprano solista de diversos concerts i enregistraments Posteriorment realitzà estudis de violí al Conservatori de Música de Barcelona, de piano amb À Soler i de cant amb J Albareda Més tard amplià els estudis musicals a Munic, becat per la Fundació Humboldt S’ha destacat especialment en el terreny de la música antiga, sense oblidar la música romàntica i del segle XX, amb concerts fets arreu d’Europa i d’Amèrica Ha format part de grups de música antiga com ara Diatessaron o La Colombina, i ha realitzat…
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis…
Lourdes Beneira
Historiografia catalana
Economista.
Es llicencià a Barcelona el 1960 i fou professora a la Universitat Autònoma al principi dels anys setanta Immediatament després cursà estudis a Londres i a Columbia EUA, on es doctorà en economia el 1975 Especialitzada en l’estudi de la condició de la dona, professà en diferents universitats americanes i dirigí un programa de recerca sobre aquest tema a la Universitat de Cornell Fruit d’aquesta línia d’investigació són els seus estudis Mujer, economía y patriarcado durante el periodo franquista 1977 i Women and Development The Sexual Division of Labour in Rural…
Jordi Albareda i Bach
Música
Pianista i professor de cant.
Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal…
Àngel Orte i Abad

Àngel Orte i Abad
© Família Orte
Aeronàutica
Aviador.
El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi…
Joan Maria Solà i Mestre
Cristianisme
Comunicació
Jesuïta i publicista.
Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold…
climatologia
Meteorologia
Geografia
Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.
La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina