Resultats de la cerca
Es mostren 5484 resultats
Àngel Rius i Vidal
Literatura catalana
Gramàtica
Escriptor.
Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions El Rector de Vallfogona i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois” Tenorios d’estiu 1899, La llum del geni 1899, El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys…
,
pròtir
Arquitectura
Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri.
Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia catedral d’Ečmiadzin segle V A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile segle VIII Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels segle XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante, a Milà Fora d’Itàlia amb…
Editorial Torre
Editorial
Editorial iniciada a València el 1943, sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert.
Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JE Martínez i Ferrando, J Sanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, E Beüt, J Garcia i Rigal, V Andrés i Estellés, M Beneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, A Verdeguer, E Soleriestruch, F de P Burguera, A Cucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció…
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
amplificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud elèctrica.
Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en absència seva,…
ses Cadenes
Barri
Barri forà de Palma (Mallorca), a l’extrem oriental del terme, al nord de s’Arenal, nucli turístic al que deu la seva expansió actual.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…
exclaustració
Dret canònic
Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
A diferència de la secularització, és temporal i no deslliga dels vots religiosos ni de la comunió amb l’orde respectiu
pagès | pagesa
Història
Dels s. XI al XVI, habitant d’un pagus, o fora de poblat, també conegut a l’alta edat mitjana per rústec (home del camp).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina