Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
carregador
Transports
Nom genèric de cadascun dels caps emprats en carregar una vela, especialment els de les veles mitjanes i els de les auriques, d’una banda, i els dels flocs i les veles d’estai, de l’altra.
ribonucleòtid
Alimentació
Nom genèric donat als àcids inosínic i guanílic i a llurs sals sòdiques que hom utilitza com a additius alimentaris en qualitat de reforçadors d’aroma i sabor de certes conserves i, sobretot, de força productes carnis.
anticonvulsiu
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs anticonvulsius
, agents depressors del sistema nerviós central que combaten els estats d’hiperactivitat o d’irritació dels centres motors encefàlics; entre d’altres, destaquen els barbitúrics, les hidantoïnes, les benzodiazepines i les oxazolidines.
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…
glucoalcaloide
Bioquímica
Farmàcia
Nom genèric dels glucòsids d’alcaloides que hom troba en certes plantes (com ara la vicina i la convicina de la veça o la solanina de les solanàcies) o que han estat obtinguts dels alcaloides per síntesi.
verdura
Parada de verdures d’un mercat
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres (enciams, cols, espinacs, etc) o les inflorescències (bròquil, coliflor, carxofes, etc), i que es mengen cuites o també fresques en amanides.
corc
corc dels troncs (Cossus cossus)
Urmas Ojango (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el Cossus cossus o corc dels troncs, i els tortrícids Cydia pomonella o corc de les pomes i les peres i Lobesia botrana o corc del raïm.
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els rotavirus aquests…
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
suite
Música
Composició instrumental formada per una successió de diverses peces -normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat- concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l’ordre donat.
El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…