Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
procés endotèrmic
Química
Conjunt de canvis fisicoquímics que sofreix una substància en els quals aquesta absorbeix calor, que és emmagatzemada en forma d’energia interna.
carinal
Botànica
Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia d’algunes papilionàcies on la carina és envoltant i l’estendard és la peça interna.
interior
Política
Dit de la política interna d’un país, especialment pel que fa referència a les qüestions de govern i d’ordre públic.
El departament ministerial que en té cura rep diferents noms, com és ara el de ministeri de l’interior al govern de la República Catalana, a l’Estat espanyol, a les Balears i al País Valencià, el de governació a la Generalitat de Catalunya, etc
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a…
llei periòdica
Química
Principi establert empíricament al segle XIX per Chancourtois, Newlands, J.L. Meyer i Mendelejev, independentment, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.
Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels distints…
diglòssia
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
esteve
Història
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.
Aquesta àmplia confederació es formà durant els segles XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al segle XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del segle XVI i al principi del XVII Al segle XVIII integraven la…
Magí Puig i Solanes
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología 1942-57 i professor titular d’oftalmologia a la…
Guillem Verger i Garau
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau 1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina