Resultats de la cerca
Es mostren 2331 resultats
Castell de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…
Els apogònids: moll reial i afins
Les coves submarines són habitades per algunes espècies de peixos, entre les quals destaca el moll reial Apogon imberbis , una espècie de coloració molt vistent, que acostuma a formar grups de diversos individus que es mouen amb lentitud en la foscor És de biologia molt curiosa el mascle incuba els ous dins la cavitat bucal Antonio Cruz Els apogònids són perciformes pròxims als serrànids dels quals es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i pel fet que les escates, normalment ctenoides, són més grans i poc adherents El cos és lleugerament allargat i comprimit, amb dues…
Torre dels Moros o d’Algorfa (Seròs)
Art romànic
Situació Torre rectangular d’època andalusina, feta amb grans carreus, integrada a les dependències del mas de Violí ECSA-JBolòs Aquesta torre és situada a la partida de terres d’Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF818914 A 3 km de Seròs per la carretera LP-7041 i a menys d’1 km del convent de Vinganya, cal prendre un camí a mà esquerra que condueix, després de 300 m, al mas de Violí, darrere el qual hi ha la torre dels Moros JRG-JBM Torre El mas de Violí està format per una sèrie de…
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat…
Sant Pere del Bosc (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Exterior de l’església, en estat ruïnós, des de la part de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere és situada al sud-est del poble vell i el castell de Corbera, separada vers el sud-est, a l’altre costat de la vall de la riera de la Coma Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 51,6” N - Long 2° 39’ 34,2” E Per a arribar-hi, cal agafar un camí de terra que surt, a mà dreta, just al final de la carretera que puja al castell i l’antic poble, avui deshabitat, de Corbera de Castell A uns 2 km, i havent agafat sempre el trencall de l’esquerra, apareix l’espadanya de l’…
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
caiac de mar

El caiac de mar o caiac de travessa es practica en llacs i mars
Ruben Adalia
Altres esports nàutics
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac de mar, coneguda també com a caiac de travessa, que es practica en llacs i mars.
L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
trec

Prova d’obstacles de trec
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA / JORDI BONA
Hípica
Modalitat hípica consistent a avaluar les habilitats i aptituds dels genets i amazones, i els respectius cavalls, en un passeig o travessa de llarga durada que combina el senderisme i el cros.
El nom respon a l’acrònim de tècniques de rutes eqüestres de competició Les competicions consten de tres proves orientació, obstacles en pista o terreny variat i aires que es disputen durant dos dies consecutius En la prova d’orientació, el genet ha de seguir un itinerari preestablert guiant-se amb un plànol i passar uns controls en un temps i velocitat concrets Es parteix amb 240 punts, que es poden anar perdent amb les penalitzacions estipulades per saltar-se un control o aturada veterinària, per superar els temps establerts En la prova d’obstacles, el binomi cavall-genet ha de superar 16…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina