Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
dinastia Flàvia
Història
Nom donat a dues dinasties d’emperadors romans.
La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra…
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a…
José Manuel Balmaceda
Història
Estadista liberal xilè.
El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…
Joan d’Aragó
Història
Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.
Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…
Isabel Arqué i Gironès
Educació
Pedagoga.
Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà,…
Francesc de França
Història
Duc d’Alençon.
Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…
Inés de Castro
Història
Noble gallega, filla de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos.
Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la…
Anna Stepanovna Politkovskaja
Política
Periodista russa.
Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser…
Jean Halgrin d’Abbeville
Cristianisme
Cardenal legat i teòleg, conegut també per Joan de Sabina.
Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina