Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
Santa Margarida del Campell
Art romànic
La vila del Campell és situada en un petit planell, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa L’indret és documentat des del 1098, any en què el comte d’Urgell, Ermengol V, i el vescomte de Cabrera, Guerau II Ponç, conqueriren aquesta població juntament amb altres llocs de la comarca Tot i que no han estat localitzades referències documentals directes, és de suposar que poc després de la conquesta es bastí una església, que fou la predecessora de l’actual temple parroquial dedicat a Santa Margarida Molt possiblement, la raó per la qual hi ha una considerable manca…
llei de bronze del salari
Economia
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle.
Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre Si es troben per sobre d’aquest nivell, l…
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la…
Sant Esteve de Vilanova del Vallès
Art romànic
Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan,…
Sant Miquel de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’…
Can Mitjans de la Guardiola (Viladecavalls)
Art romànic
Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…
Josep M. Esquirol i Calaf
Filosofia
Filòsof.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes 1994, Tres ensayos de…
Castell de Vall-llebrera (Artesa de Segre)
Art romànic
De l’antic castell senyorial encara en resta algun vestigi molt arruïnat en el llogaret de Vall-llebrera, davant l’església Fou una fortalesa inclosa dins la jurisdicció del castell de Montmagastre i per aquesta raó Vall-llebrera formà part de la baronia de Montmagastre L’esment directe més antic de Vall-llebrera es troba en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre del 1054 D’aquest indret en sorgí un llinatge de cavallers, els Vall-llebrera, que estigueren presents a la conquesta de Lleida D’un dels seus membres, n’hi ha notícia l’any 1106, en què un tal Berenguer Bernat de…
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
Arquitectura
Arquitecte i teòric francès.
Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina