Resultats de la cerca

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…

Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou acadèmic…

Compost de dotze cants, descriu les desventures d’una jove heroïna, Mireia, filla d’uns propietaris rurals benestants, que, enamorada del jove paneraire Vicenç, en no poder aconseguir el consentiment patern per a casar-s’hi —puix que l’estament social dels pares és molt superior al del jove pretendent—, va en pelegrinatge des del seu mas de la Crau fins a les Santes Maries de la Mar, travessa tota la Provença i mor en arribar a la vila marinera de la Camarga L’argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes les seves…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980,…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint anys consta…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los encantados 1863…

El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…

Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa, i Doornik,…

Tot i que en sentit ampli comprèn l’art de tots els pobles que han integrat Rússia en aquest sentit, hom hi inclou sovint l’art de les estepes, l’art grecoescita del Bòsfor i de Crimea i, en general, l’art dels eslaus, l’art pròpiament rus no comença fins al segle X, després de l’adopció del cristianisme per la Rússia de Kíev 988 art que, de moment, cal encara considerar com una modalitat de l’art bizantí En aquest primer període destaquen els centres de Kíev i de Novgorod Entre els monuments més antics de Kíev, ultra l’església del Delme 989, destruïda pels mongols el 1240, cal fer esment de…