Resultats de la cerca
Es mostren 2520 resultats
Gai Sal·lusti Crisp
Historiografia
Historiador i polític llatí.
De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model…
Yves Saint-Laurent
Indumentària
Modista francès.
Des del 1954 treballà a la casa Dior i a la mort del seu fundador en fou el director artístic 1958-60 El 1962 obrí casa d’alta costura i el 1966 inicià la creació de prét-à-porter El 1969 començà a crear moda masculina Els anys seixanta féu creacions inspirades en l’obra de Mondrian Fou un dels pioners del pantalon sastre 1968 i de la maxifaldilla 1970 El mateix any llançà el new-new-look , retorn a formes clàssiques enfront de les modes avançades dels anys seixanta La seva creació posterior es basa en inspiracions retroactives o exòtiques Després d’alguns anys de crisi creativa…
Charles Augustin Sainte-Beuve
Charles Augustin Sainte-Beuve
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor i crític literari francès.
Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb…
Wang Wei
Literatura xinesa
Pintura
Pintor i poeta xinès, al seu temps apreciat també com a músic.
Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres,…
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…
,
Joan Valero
Cristianisme
Monjo cartoixà.
Era fill d’una família notable i féu els estudis a València i després a les universitats de Salamanca i de València, on cursà teologia i es doctorà en ambdós drets S'ordenà de sacerdot i s’installà a Sogorb, on a causa d’un plet sobre una canongia recorregué a molts tribunals i, per fi, a Roma De retorn 1590 fou pres pels pirates i venut per esclau a Alger Després d’ésser rescatat, retornà a Sogorb, on fou nomenat canonge i provisor, però renuncià tot seguit i es retirà a l’ermita de Sant Julià, prop de Sogorb, on es dedicà a l’estudi i a la contemplació Allà escriví el tractat…
Juan Antonio Guergué
Història
Cap carlí.
Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya Publicà…
Jacques Duclos
Història
Política
Polític francès.
Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident 1932 S'afilià al partit comunista 1921, del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964 Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés agost del 1935 Fou vicepresident de la cambra de diputats 1936-40 Després d’haver dirigit l’organització de resistència 1941-44, fou vicepresident de l’Assemblea Nacional 1946-48 i…
Guillaume de Croÿ
Història
Senyor de Chièvres i duc de Sòria.
Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina