Resultats de la cerca

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les…

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic També pot contenir ferro i titani Es presenta com a agregats bacillars o fibrosos disposats radialment Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques Té una duresa d’entre 6 i 7 Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàllid, rosa o vermell La seva densitat és de 3,14-3,26 Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri L’andalusita, la sillimanita i la cianita es transformen en mullita amb calor intensa Les seves…

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a…

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat…

Vida Estudià piano amb R Villegas i composició amb E Morera i J Pahissa Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Catalònia 1904, dirigí la Coral Catalunya Nova i fou sotsdirector de l’Orfeó Barcelonès També es dedicà a l’ensenyament i a la direcció d’espectacles lírics D’entre les seves obres destaca el preludi simfònic Corpus 1919, compost segons la teoria intertonal de J Pahissa, i les impressions simfòniques Canigó , composició que l’Orquestra Pau Casals estrenà el 1929 També té obres per a cant i piano Melodies curtes , Euridiça , Cançó de la rosa i obres per a cor…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…